Assassinat a l'Orient Express

Тема

Agatha Christie, 1934

Titol original:

Traduccio:

Al peu de l’estrep del vago llit es trobava un jove tinent frances, amb vistos uniforme, el qual estava conversant amb un homenet embolicat fins a les orelles i del qual nomes eren visibles la punta del seu nas i les dues puntes del seu bigoti encarcarat.

Feia un fred intensissim i la missio d’acomiadar un distingit estranger, no es pot pas dir que fos envejable, pero el tinent Dubosc la complia valerosament. Els seus llavis no deixaven de pronunciar frases en el mes elegant frances. Tanmateix, desconeixia els motius del viatge d’aquell personatge. Naturalment, havia sentit certs rumors, com succeeix sempre en aquests casos. El general -el «seu» general- estava d’un humor que empitjorava cada vegada mes. I aleshores havia arribat, procedent d’Anglaterra, aquell belga. Durant tota la setmana s’havia notat una tensio estranya. I despres van succeir certes coses. Un oficial molt notable s’havia suicidat; un altre havia presentat la seva dimissio; i despres els rostres preocupats havien recuperat la seva tranquil·litat i havien desaparegut certes precaucions militars. I el general -el general del propi tinent Dubosc- semblava que s’havia rejovenit de deu anys.

Dubosc havia sentit part d’una conversa entre el seu general i l’estranger.

- Vos ens heu salvat,

A aquestes paraules l’estranger -per nom

Respecte al que havia passat, el tinent Dubosc encara era als llimbs, pero era l’encarregat d’acomiadar

- Avui es diumenge -va dir el tinent-. Dema, dilluns, a la tarda, ja sereu a Istanbul.

No era pas la primera vegada que havia fet aquesta observacio. Les converses en una andana, abans de la sortida d’un tren, sempre tenen un caracter de repeticio.

- Aixi ho espero -va respondre

Mais oui.Istanbul es una ciutat que no conec. Seria una llastima travessar-la solament… comme ca.

MonsieurPoirot va fer petar els dits despectivament.

Помогите Вашим друзьям узнать о библиотеке

Популярные книги автора